Coltell d'escloper

Destral d'escalabornar

Eines escloper

Banc d'escloper

Mostra d'esclops

Josep Pratdesaba

El nostre escloper, en Xicu, amb Josep Pratdesaba

previous arrow
next arrow
Slider

Dissabte 2 de febrer, al Centre Cívic, tingué lloc una xerrada-demostració de l’ofici d’escloper. Organitzada pel Centre d’Estudis Mierencs, els Amics de la Serra de Finestres i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, vam tenir el plaer d’acostar-nos a un món ja perdut però que alguns encara han viscut: els esclops.

Josep Pratdesaba, escloper de Taradell, ens comentà primer diversos aspectes d’aquest món:

• Abans que desaparegués de la vida quotidiana dels pagesos, l’esclop havia estat el calçat emprat per anar a feinejar, ja que era resistent, protegia els peus de la humitat i els mantenia calents, cosa que no podia fer l’espardenya, que era el calçat habitual. En alguns llocs, com ara Galícia, s’usaven esclops grans perquè el peu s’hi introduïa calçat amb l’espardenya. Aquí, en canvi, es calçaven amb mitjons i s’usava la palla per a acomodar millor el peu i obtenir certa confortabilitat i calor.

• A Holanda on s’usava molt l’esclop per la humitat dels terrenys, l’estat ha invertit a mantenir aquest patrimoni cultural i per això tothom associa els esclops amb aquell país. Aquí no ha passat això en les diverses zones que han emprat l’esclop, bàsicament al nord i Catalunya, i per la mateixa raó de ser terres humides. A Galícia i Cantàbria els esclops (allí en diuen avarques) tenen tres potes a la sola que els allunyen més de terra i on s’hi van posant tapetes.

• Tots els pagesos duien esclops per treballar i a cada poble hi havia qui en feia: se’n venien a les “botigues” (tallers), passaven esclopers ambulants que s’estaven una setmana fent-ne a mida a qui en volia i, a les masies grans, se les feien ells mateixos.

• Es feia de fusta que fos lleugera, compacta, resistent i no porosa. A cada contrada s’utilitzava la fusta que hi havia. Per aquí es feia servir el vern, però en altres indrets s’emprava el pi negre, bedoll…

• Un bon escloper podia fer 7 o 8 parells d’esclops per dia i cada parell tenia un esclop pel peu dret i un altre per l’esquerra. Després, si eren de pi, calia fumar-los per tal que la calor fes sortir la resina i produís un vernís natural. Els d’altres fustes es deixaven un any assecant-se, tapats per evitar les esquerdes. Després s’hi posava una gansola de pell a la boca de l’esclop per ajustar-lo al peu i evitar fregaments.

• La punta de l’esclop, o nas, solia ser quadrat i s’emprava per donar puntades de peu al bestiar per somoure’l.

• L’any 1952 van aparèixer les katiuskes de goma i van representar la fi dels esclops, ja que eren més lleugeres, pràctiques i barates.

Després d’un torn de preguntes dels assistents (la sala era ben plena), el Sr. Pratdesaba feu una demostració de treball, tot mostrant la feina d’escalabornar, foradar amb el Tribe, donar forma amb el contell, fer la sola amb l'aixol...

Al Centre Cívic hi havia també una taula amb una mostra de les eines d’escloper cedides per l’ocasió per en Xicu Fàbrega, el nostre escloper. Us animem a venir a aquestes xerrades. La pròxima serà sobre l’ofici de fer carbó al bosc. Ja us avisarem amb temps.

 

Josep-Anton Monfort

La seu del CEM

Carrer del Curreró, núm 5 - 17830 Mieres (La Garrotxa, Girona)

l'Agenda del CEM

Consulta l'agenda de xerrades i activitats del CEM

- En preparació -

Recursos per a investigadors

Presentem una seguit de recursos per a investigadors

Consultar